Seguint els consells dels “bilbainos”, aquest matí hem agafat el metro fins a Portugalete, doncs anar-hi a peu suposava fer 10 km per polígons i asfalt horrorosos i no valia la pena de veure.

Així s’aixecava el dia al “Puente Colgante” de Portugalete!

A partir d’aquí, ens esperaven 13 km fins a Pobeña, per un carril bici súper xul·lo.

Lluny queden ja les etapes amb desnivells, les etapes “trenca-cames” que hi havia al País Basc. 

Però l’asfalt també és un bon “trenca-cames”, no sé què és pitjor…

Avui tornem a la costa i, per molts dies, així serà!

Esmorzem a Pobeña i seguim! Encara ens queden 14 km…

El paisatge és fantàstic! Hem estat fent un bon tros de camí així, són com camins de ronda.

Hola, Cantàbria!!;)

Al arribar a Ontón, hem agafat un camí alternatiu al costat de la general, direcció Mioño, doncs aquest vorejava la costa.

A partir d’aquí deixem l’asfalt i agafem camí de muntanya, quines vistes, ehhhh?

Arribem a Castro Urdiales! Preciós!

Avui estem millor que ahir, tot i que l’asfalt i els quilòmetres acumulats (uns 180 km) van cascant.

Però contents!

Us deixo amb una foto de postal!

Muxuuus!