Tota la nit plovent…quina nit! Només podia pensar en com seria la jornada d’avui…

Efectivament, ha estat una etapa plujosa, ventosa, etc… un temporal xul·lo, xul·lo!

Alguns s’ho passen pipa de camí a Santiago…jaja!

No gaire fotos avui… hem arribat a O Pedrouzo, estem a 17-18 km de Santiago!

El camí atrapa…quan portes 15 dies caminant tens ganes de tornar a casa, però cada dia que passa és un dia menys de Camí…un dia més que t’agradaria quedar-te, sense rellotges, sense obligacions, …. només amb una motxilla i quatre robes que rentes cada tres dies i no et fa falta res més! Que senzill és tot i que complicat que ens ho fem, oi?

Toni, Massimo, Peo i Sílvia ja fa 15 dies que formen part de mi, són la meva família aquí…i demà què? 

Lo bo que té el Camí és que et relaciones amb persones que mai et relacionaries en altres indrets….persones que són iguals que tu…els coneixes tal i com són, sense trajus ni etiquetes, la gent aquí és pura!

Si poguéssim viure cada dia de la nostra vida igual que com es viu aquí al Camí, tot seria molt diferent.

Res més, petites reflexions a fi de Camí!

Demà ataquem Santiago de Compostela! Tant lluny que es veia i ara tant a prop…

Moltes gràcies a totes i tots per seguir-nos durant aquest mes!

Una abraçada!