Avui hem sortit fosc i negre, amb el frontal al cap, direcció Cadavedo. El camí ens portava avall, avall…pedres i fang…i hem decidit anar per carretera.

En hora i mitja ja ens plantàvem allí, en uns bancs, a esmorzar el què ens havien preparat els de l’hotel: uns sobaos, unes madalenes i un suc.

Han entrat molt bé, doncs aquestes primeres hores, i l’hora de després, han transcorregut per asfalt…feo, feo!

Però, poc a poc, tornem a veure millor el mar i les cortines d’aigua que queien damunt d’ell…no mola! Pillarem?

Hem anat seguint per camins verds, com els de sempre…

I al final, plugim del xul·lo, per variar… Però ens hem trobat els nostres amics “peperonis” i ha passat volant!jeje! Belloooo!

Al cap d’unes dues horetes hem arribat a Luarca, un poble pesquer molt maco, semblant a Cudillero.

L’alberg és nou i està molt bé! Per 10€: dormir, wc’s i dutxes netes, et renten i sequen la roba i te la deixen sobre el llit…què més es pot demanar?

Aquí, al Camí del Nord, falta encara molta inversió amb el tema del peregrinatge! Infraestructures? les mínimes i això fa que valoris molt albergs com aquests.

Fins demà!! 😉

Avui hem decidit que ens llevarem mitja hora més tard, doncs cada dia es fa clar més tard! Com es nota que els dies van canviant…

Avui, al sortir de l’alberg, hem tirat recte avall…i havíem de trencar a l’esquerra! D’aquí la reflexió de llevar-se més tard a partir d’ara.

Les primeres hores d’etapa han sigut una mica lletges, per camins asfaltats paral·lels a la carretera, creuant per sota ponts enormes per on passava l’autovia.

Poc després, ja hem agafat un camí que ens portava a una platja, menys mal! Les vistes començaven a canviar!

A partir d’aquí, el dia ha transcorregut per terreny boscós, amb molts desnivells….amunt i avall…

Arribem a Soto de Luiña i esmorzem.

Amb un parell d’italians, una madrilenya i tres catalans més, hem anat fent camí, pels boscos, pels rius…

Avui parem a Ballota, un poble de 140 habitants en un hotel a peu de carretera. El wifi per terres asturianes va fatal! Fins i tot els diaris d’aquí se’n fan ressò.

Ja portem uns 560 km acumulats!

Demà a Luarca i a 10 dies de Santiago de Compostela!

Fins demà!!

Jopetas…quina mandra avui llevar-se a les sis…

Ara que, al sortir de l’alberg, ens hem trobat una colla de iaies “setenteañeras”….amb una bufa…! Mare meva….per dir-vos que una ha perdut la sabata de taló i ha anat un noi a donar-li…està clar que no està tot vist! Juas!

En fi…

Les dues primeres hores de l’etapa d’avui han sigut molt lletges…hem creuat Avilés i moltes urbanitzacions per asfalt, pujades, baixades,…i amb una mica de plugim.

Però, mica en mica, hem anat entrant per camins verds, amb alts eucaliptus pel voltant.

Direcció Muros de Nalón hem començat a tenir unes vistes molt xul·les!

Hem passat de llarg, per exemple, San Esteban de Pravia, un poble pesquer molt maco on molts dels nostres companys pilgrims hi feien nit.

Pel camí, veus que hi ha pobles que es recorden de tu, i et fa gràcia i tot!

Passat ja Muros de Nalón, arribem en yna hora a l’alberg del Pito, dins de Cudillero.

Com que volíem anar a visitar Cudillero a la tarda, ja hi hem anat a dinar!

Hem baixat un munt d’escales però les vistes del poble són magnífiques.

I el “cachopo de ternera” que ens hem menjat, encara més!

Ara, descansant amb el soroll de les onades per aquí al port i aprofitant per fer-vos el blog!

Bona setmana!;)

Doncs sí, avui hem descansat!

Després de la rebuda que vam tenir a casa de Maxi i Maria José no hem pogut dir que no a quedar-nos un dia amb ells.

Amb la fabada i el sopar d’ahir…què farieu?

Avui ens hem llevat a les 11:15h del matí!! Oh, my goood! Hem recuperat ben bé la son acumulada de tots aquests dies.

Ja al migdia, hem agafat el cotxe i ens han portat a les afores d’Avilés, a veure raconets desconeguts.

Per acabar a un dels llocs més macos vistos fins ara: el Cabo de Peñes!

I què millor que dinar amb aquestes vistes!!

Gràcies a ells, el dia ha estat fantàstic! És el què té el Camí; pots patir molt, cagar-te amb tot….però gent així, no la pots trobar enlloc més!

I res mac@s, que ja ens han deixat a Avilés, a punt per tornar a l’alberg a dormir, demà reemprenem amb molta energia el Camí….després d’una fabada, un mega sandwich, xoriço a la sidra, pop a la gallega,etc…mare mevaaa! Demà volareeem!

This is my life! I love it!

Una súper abraçadaaa!

Ahir vam passar una tarda genial a Villaviciosa.

Aquestes són els millors moments que et regala el Camí! Gràcies valencianets per aquesta tarda!

El matí ha estat més dur; llevar-se a les sis del matí amb una mica de ressaca per afrontar un altre de les etapes més dures del nord…

Avui, arribats a Casquita, a un parell de quilòmetres de Villaviciosa hi havia la divisió del Camí: cap a Gijón, per encarar tota la costa, o cap a Oviedo, per fer el Camí Primitiu.

Nosaltres hem anat cap a Gijón!

El Camí ha seguit en la línia asturiana, camins verds, amb eucaliptus i castanyers pel voltant.

Hem hagut de pujar uns bons repetxons.que recordaven molt les etapes del País Basc.

Els avis pasturant les vaques…aquestes viuen millor que ningú!

Avui hem estat caminant amb la Nerea, galleguiña, que també va començar des d’Irun.

Arribats a Gijón ens venien a buscar el Maxi i la Maria José, uns amics que el papa va fer en un dels seus camins.

Avui ens quedem a casa seva a dormir.

La rebuda a la Pensión Trasgus” ha sigut la bomba…els seus fills són uns cracks!

Jajaja! I a menjar una fabada com Déu mana, feta per la Maria José! Boníssima!

Fins demà guap@s!

Holaaaaa!

L’etapa d’avui ha sigut molt curteta però amb algun que altre desnivell.

El dia d’aixecava tapat però amb un súper regal al cel…

Un arc de Sant Martí de punta a punta i un altre a mig fer..genial!

El dia d’avui no té molt per explicar. Camins verds i fresquets amb molt poc asfalt.

Amb algun raconet perdut per allà al mig de postal..

I també hem caminat pel costar del riu.

Avui hem estat caminant amb dos nois valencians fins a Villaviciosa.

Que vagi molt bé!!;)

Avui hem deixat Ribadesella per un camí peatonal empedrat al costat del riu.

Per avui, el pronòstic era de pluja, però el cel estava ben serè.

L’etapa ha anat seguint un GR, per interior i cap a la costa. Hem tingut una mica de cada…;)

L’autocaravanisme és molt present en totes les platges que anem resseguint.

Part del camí que seguíem era un camí empedrat, però pel mig de la natura, anomenat “Camín Real”. Aquest ens ha deixat aquestes vistes tant xul·les…

Avui també ens hem anat ajuntat uns quants pilgrims, a estones. Tot i així, aquest camí del Nord és molt tranquil i, com a molt, fins ara només hem trobat màxim 5 persones caminant. A finals d’etapa sí que trobes més gent.

Els “hórreos” comencen a estar presents pels poblets on passem.

Aquest camí ens deixa a Isla i, a partir d’aquí, ens queda una horeta per arribar a lloc.

Aquí comença a tapar-se el dia, però no ha plogut!!

Avui volíem arribar a Villaviciosa però havíem de fer 37-40 kms. Hem decidit partir l’etapa i parar a Colunga i així fer un parell d’etapes de recuperació.

Aquí ens hem acomiadat de l’Albert, portem dies trobant-nos al final de les etapes i també caminant plegats.

Ell segueix i després enllaça amb el camí primitiu. Que tinguis molt bon camí, Albert!

Demà toca etapa curta de 17-18 km fins a Villaviciosa!

Divendres, si Déu vol, Gijón!

Salut!

Cada dia costa més llevar-se al matí…suposo que el cansament es va notant i també que ja estem a l’equador del camí fins a Santiago. Ja hem fet més de 400 kms.

Avui hem sortit amb el cel tapat, i hem començat etapa seguint novament el GR.

Mar per un costat i muntanya per l’altre, molt maco!

El GR ens ha portat fins a la Playa de las Cámaras.

A partir d’aqui hem anat cap a l’interior. Quasi tots els trams d’interior ressegueixen la via de la FEVE.

Aquests camins verds i amb olor d’eucaliptus ens porten de nou a la platja. Aquest cop a la Playa de San Antolin, que sembla ben bé un bon escenari per fer una pel·lícula!

El camí segueix cap a l’interior. Es nota el canvi de província, ja que tot és més verd i muntanyós.

A les 13:30h arribàvem a Ribadesella.

Sabeu què és el millor de tot? Arribar i dinar!! Mmmm…

Demà toca etapa dura, en principi, fins a Villaviciosa!

Que vagi molt bé!:)

 

Avui el dia s’ha aixecat clar. Ha sigut el millor regal que podíem tenir; doncs teníem dues opcions: seguir per carretera o fer una “senda costera” (que diuen ells), un GR que segueix tota la costa fins a Llanes.

Evidentment, aprofitant el fabulós dia que ens esperava, hem agafat el GR.

Avui no hi ha res a explicar, només vull que gaudiu de les fotografies, ja que totes parlen per mi. 

Una etapa espectacular!!

I més fotografies que no s’acabarien mai..

Ja divisem Llanes, quina vista més preciosa!

Etapa genial avui!

He dit!!

Muaaaak!

Aquesta passada nit ha plogut! Però al matí ja ens ha deixat caminar sense pluja! Temps ideal per caminar, tapadet i fresquet!

Deixem Comillas tot menjant uns súper sobaos, típics de la terra, que ens han donat energia per encarar els 31 km que ens esperaven.

A mesura que anàvem caminant, Los Picos de Europa treient el cap ben il·luminats!

En unes dues horetes ens hem plantat a San Vicente de la Barquera, preciós! Però no hem vist al Bustamante…jiji!

La verdor, les muntanyes i els desnivells que hi tornaven a haver ens avisaven de que Astúries estava aprop.

Arribats a Pecués, agafem un camí de terra paral·lel a la via del tren.

Arribem a Unquera i enfilem un bon ascens.

I arribem a Colombres! Ja estem a Astúries, patria queridaaaaa! Amb il·lusió!

Visca Catalunya!