Bueno, bueno, bueno… ahir va estar tooota la santa tarda plovent…a sobre de “mentirosa” un poco “cabronceta” també!

Sort de les “quesadas” i les birretes!

Avui hem sortit, com no, plovent! Tot i que, amb un quart d’hora ja no feia res i hem pogut caminar súper bé; cel tapadet i fresquito rico, ricooo!

L’etapa d’avui ha sigut molt maca, entre camps de blat de moro i verd, molt verd!

Després d’endinsar-nos per aquests camins tant verds, hem tornat a veure mar. Arribem a Cócebres, i el passem, fins a arribar a la platja de Luaña. Surf a topeee!

Continuem i ens trobem un poble amb un nom molt original….

En poca estona arribem a Comillas!

Com que hem arribat d’hora, hem anat a visitar el Capricho de Gaudí!

I ara, anem a dinar! Ha sortit el sooool! I després també ens farem el nostre “capritxet”… Comillas té platja, m’enteneu, oi?

“Vuelta y vuelta”, tampoc tenim res més a fer fins demà de bon matí!

Apa guapes i guapos!

Saluuut!

Aquesta nit el gatet de l’alberg, Camino, s’ha colat per la finestra i m’he llevat a mitja nit i el tenia dormint al meu costat! Jajaja! No sap res el tio…amb el cap al coixí també i fent “ron-ron”…aish..com enyoro les meves mixetes!

Avui hem sortit de Boo i hem agafat el tren fins a Mogro. Ens van aconsellar estalviar aquests 5 kms perquè el terreny estava malament.

Dos minuts hem tardat a arribar a Mogro…i gratiiiish!

Deixem Mogro enrere, per camins asfaltats però envoltats de camps de blat de moro, caserons, etc…

De baixada, hem hagut de creuar un polígon industrial que s’ha fet etern. La major part de l’etapa ha transcorregut pel lateral de la carretera, el polígon,etc… bastant lleig, la veritat…

Ja quan hem passat aquest tram, hem agafat una carretereta amb un carril per peatons paral·lel a la mateixa, molt macooo! Ah! I per variar, es posa a ploure!

No hi passava ningú!i què xul·lo ho tenen muntat per poder fer caminades! Sí senyor!

Bé, ningú no, ens hem trobat un cargol…

Acabat el carril, arribem a un poblet…oju!

Ja estem a Santillana del Mar, la “mentirosa”, cosa que jo no sabia…. només en coneixia els quaderns del cole.. (xist by Èric).

La gent, això de “vacaciones Santillana” s’ho pren molt en sèrio, eh? Està a petar!

Un poblet molt maco!

Seguiiim!

Deixem l’alberg de Güemes. Ahir va ser una tarda-nit súper xul.la!

Reunios, sopar comunitari, etc… genial aquest alberg! Grans voluntaris i grans persones! El padre Ernesto és el millor!

Tenim 3 km fins a Galizano i allà hem d’escollir: per la costa (15 km) o per carretera (11 km) per arribar a Somo.

Sense pensar-ho gaire, anem per la costa…això promet! Quina passadaaaa!

Hem estat caminant fins a Somo, entre penyasegats i camps de blat de moro, amb les onades espetagant a les roques.

Les platges fins a Somo són brutals! Plenes de petits escarbats fent surf!jeje!

Arribem a Somo i hem d’agafar la barca fins a Santander.

Creuar la ciutat s’ha fet etern. De fet, és el què menys agrada de fer el Camí…

14 km més són els que ens quedaven fins a Boo de Piélagos.

Quilòmetres que no tenen res a veure amb l’inici del dia…asfalt, calor…que no arribeeeeem?

Un alberg genial també! Molt recomanable!

Demà volem arribar a Santillana del Mar i visitar-ho amb la calma, per això avui hem avançat més, tot i que farem 25 km! 

Anem a dinar!

Saluuut!

Bon dia, Laredo!

Avui hem caminat 5 km de passeig al costat de la platja per creuar Laredo i agafar la barqueta cap a Santoña que sortia a les 9 del matí.

Hem creuat Santoña a peu i hem pujat una muntanyeta amb unes vistes brutals!

Per arribar a la platja de Noja!

Després de creuar kms de platja he anat cap a l’interior. S’ha ennuvolat, cosa que ha anat genial per caminar.

Al migdia hem arribat al famós alberg del Abuelo Peuto de Güemes. Excel·lent rebuda i brutal alberg!!

Avui toca sopar comunitari amb tots els pilgrims!

Ara toca descansar!

Cantàbria m’està encantant!

Muaaaaaaa!

Aquesta nit passada ha estat plovent.

Quan ens hem llevat quasi no plovia però hem tingut estones de tot durant tota l’etapa.

Així s’aixecava el dia, deixant Castro, tot vorejant la costa…

Hem començat endinsant-nos en una zona molt xul.la, enmig de boscos, i s’ha posat a ploure fins Islares.

Hem esmorzat a Islares i llavors teníem dues alternatives: seguir pel Camí, per dins muntanya i amb molts desnivells o seguir per la carretera general direcció Laredo.

Veient el temps, hem optat per la segona, doncs amb aquesta estalviaves una hora i pico de camí.

Ha estat una etapa lletja i durilla per l’asfalt. No hem fet massa fotos perquè no valia la pena.

Però sí que hem passat per una vall molt maca, el Valle de Liendo.

Queden 5 km per arribar a destí!

Conquerim Laredo!

L’asfalt casca molt… #perdoneuperòalgúhohaviadedir

Apaaa!Bona tarda i bon profit a totes i tots!

Seguint els consells dels “bilbainos”, aquest matí hem agafat el metro fins a Portugalete, doncs anar-hi a peu suposava fer 10 km per polígons i asfalt horrorosos i no valia la pena de veure.

Així s’aixecava el dia al “Puente Colgante” de Portugalete!

A partir d’aquí, ens esperaven 13 km fins a Pobeña, per un carril bici súper xul·lo.

Lluny queden ja les etapes amb desnivells, les etapes “trenca-cames” que hi havia al País Basc. 

Però l’asfalt també és un bon “trenca-cames”, no sé què és pitjor…

Avui tornem a la costa i, per molts dies, així serà!

Esmorzem a Pobeña i seguim! Encara ens queden 14 km…

El paisatge és fantàstic! Hem estat fent un bon tros de camí així, són com camins de ronda.

Hola, Cantàbria!!;)

Al arribar a Ontón, hem agafat un camí alternatiu al costat de la general, direcció Mioño, doncs aquest vorejava la costa.

A partir d’aquí deixem l’asfalt i agafem camí de muntanya, quines vistes, ehhhh?

Arribem a Castro Urdiales! Preciós!

Avui estem millor que ahir, tot i que l’asfalt i els quilòmetres acumulats (uns 180 km) van cascant.

Però contents!

Us deixo amb una foto de postal!

Muxuuus!

Avui hem sortit de Gernika amb una temperatura de 15° C.

Ràpid se’ns ha passat el fred perquè hem hagut de pujar, pujar i pujar.

Avui el dia s’ha aixecat molt clar.

Ha transcorregut per bosc però més per pista forestal i carreteres. Ja deixem la zona rural.

Hem parat a esmorzar a un poble on la gent encara estava de festa a la taverna a les 10h del matí…havíem de passar per allà peti qui peti i hem dit: – se va a havé un follón…! I, si! “Se habió follón” ajjaja! passar pel mig de 100 persones, amb la taja, fent un passadís, i tots aplaudint i amb el puny alçat cridant: AUPAAAA!! brutal! Jajaja! Hem estat protagonistes per un dia!

Arribem a Lezama, en teoria fi d’etapa (21 km), però hem seguit fins a Bilbao.

Hem anat creuant pobles per carretera i hem acabat creuant un polígon. Havíem de pujar el Monte Avril (400 m).

Els avions, que volaven baix, ens avisaven de que Bilbao era a prop.

Començava la forta calor, pujant Monte Avril i després un fort descens fins a Bilbao.

Etapa més que superada. Dia de baixa moral, però ja sabíem que dies així en vindran molts.

Almenys, estem al casc antic de Bilbao en un hostel de p…. mare!

 

Avui teníem una cita especial a Bilbao…l’Alberto i la Oiane, amics del primer camí que va fer el pare ens estaven esperant!

Seguim, seguirem!

Hem d’aconseguir-ho, no? Sinó, què farieu sense blog…? 😉

Una abraçada!

Què passa als camins quan fa dies que plooou?

Doncs que hi ha faaang! Avui els de dalt han tancat l’aixeta però ens han deixat el fang…no es pot tenir tot, oi?

Pasen y vean…

Avui el desnivell no ha estat tant pronunciat. Hem fet un camí preciós, entre boscos i corriols, moltes estones borejant el riu.

Gran part del camí eren calçades romanes, amb molts adoquins. 

Les creus, monestirs i esglésies eren presents al llarg del camí.

Avui he esmorzat entrepà de xoriç i croquetes, no vegis com entraven!;)

De tant en tant, ens anem trobant companys de camí.

I molts kiwiiiis! Hem flipat, no els havíem vist mai!

I res, després d’un bon descens, fent “d’humor amarillo” pel fang, hem arribat a Gernika.

Estem perfectes, físicament i moralment, això és brutal!

Salut companys! Eskerrik asko i aupa los pinchitos!

Ola k ase? Para de llover o k ase?

Avui deixem l’alberg a les 6:30h, sense pluja, però el cel no mola gens ni mica….

Comencem a pujar i en una hora estem a Olatz. La tormenta està allà mateix i decidim parar sota un porxo i….paam! Pluja i trons que van!

Sembla ser que para i continuem.

Etapa de moltes pujades i baixades (hem pujat uns 500 m) per boscos.

L’etapa d’avui fa por…vent, boira…però no plovia!!sooort!

Sort?Ehem, ehem….comença el “xirimiri”, pla inuncat activat! Motxilla i cos ben tapat!

Passem un “caserio” i al cap de 200 m…el gran xaparrón! Llamps, trons,….i jo cagadeta de por…( les tempestes no m’agraden gens ni mica). Decidim tirar enrere cap al caserio, “cagant hòsties que anàvem, la motxilla ja no pesava! Jajaja!

Caminar amb “xirimiri” té el seu rotllo però amb tempesta, no!

Señores de arriba….APAGUEN EL GRIFO YA!

Hem tingut la sort que els amos de la casa ens han vist i ens han deixat entrar al garatge.

Pla inuncat fallido…anem xops com els ànecs. Ens preparen un cafè amb llet, què bé que ha sentat!

Ens canviem la roba i sortim!sembla que ha parat de ploure!

Seguim ja per terres biscaines, per la Biscaia profunda! Preciós!

4 km de fort descens ens porten fins a Markina, aquest cop sense pluja! Etapa acabada!

L’etapa ha sigut menys durilla del què pensàvem. Sort que ahir vam avançar els últims 5 km perquè no m’imagino haver fet tot avui amb aquest temps.

Pels qui us animeu alguna vegada, val molt la pena, si esteu bé de cames, passar Deba i arribar a Izarbide.

Aguuur fidels seguidors!Demà Guernika ens espera! Uaaaaau!

Avui hem sortit mitja hora més tard, havíem d’agafar muntanya i bosc i, tot i portar el frontal, sempre és millor una mica de llum per poder veure les fletxes.

Enfilem una calçada romana direcció Zumaia, amb un paisatge idílic amb vistes al mar.

Al cap d’una hora arribem a Zumaia.

Deixem Zumaia i … amuuunt! Avui el terreny segueix amb força desnivells.

Cada vinya deixa en el paisatge una autèntica postal!

I també t’hi pots fer una bona “siesta” o millor, us imagineu aquí sota tot fent una copeta de vi? Nosaltres, sí!

A través de corriols plens de fang i creuant valles separadores de finques, pugem amunt i amunt. Itziar ens diu que queden pocs quilòmetres fins a Deba.

Arribem a Deba, en teoria fi d’etapa, però era molt d’hora i hem preferit continuar i avançar l’etapa de demà que, segons les guies, és de les més durilles. Perquè marxis amb bon gust de boca de las “bascongadas”! Jeje!

Continuem per corriols enfangats amunt i comença a ploure! 5 km de bon ascens fins arribar a l’alberg privat Izalbide. Aquí farem nit i, realment, val molt la pena haver fet aquest quilòmetres; els amos són encantadors, el menjar, etc…. i les habitacions…

Avui toca descansar fort perquè demà ens espera una bona etapa.

També deixem Guipúscoa i ens endinsem a Biscaia. Estarem uns dies sense veure mar.

Fins demà! Eskerrik asko!