Ola k ase? Para de llover o k ase?

Avui deixem l’alberg a les 6:30h, sense pluja, però el cel no mola gens ni mica….

Comencem a pujar i en una hora estem a Olatz. La tormenta està allà mateix i decidim parar sota un porxo i….paam! Pluja i trons que van!

Sembla ser que para i continuem.

Etapa de moltes pujades i baixades (hem pujat uns 500 m) per boscos.

L’etapa d’avui fa por…vent, boira…però no plovia!!sooort!

Sort?Ehem, ehem….comença el “xirimiri”, pla inuncat activat! Motxilla i cos ben tapat!

Passem un “caserio” i al cap de 200 m…el gran xaparrón! Llamps, trons,….i jo cagadeta de por…( les tempestes no m’agraden gens ni mica). Decidim tirar enrere cap al caserio, “cagant hòsties que anàvem, la motxilla ja no pesava! Jajaja!

Caminar amb “xirimiri” té el seu rotllo però amb tempesta, no!

Señores de arriba….APAGUEN EL GRIFO YA!

Hem tingut la sort que els amos de la casa ens han vist i ens han deixat entrar al garatge.

Pla inuncat fallido…anem xops com els ànecs. Ens preparen un cafè amb llet, què bé que ha sentat!

Ens canviem la roba i sortim!sembla que ha parat de ploure!

Seguim ja per terres biscaines, per la Biscaia profunda! Preciós!

4 km de fort descens ens porten fins a Markina, aquest cop sense pluja! Etapa acabada!

L’etapa ha sigut menys durilla del què pensàvem. Sort que ahir vam avançar els últims 5 km perquè no m’imagino haver fet tot avui amb aquest temps.

Pels qui us animeu alguna vegada, val molt la pena, si esteu bé de cames, passar Deba i arribar a Izarbide.

Aguuur fidels seguidors!Demà Guernika ens espera! Uaaaaau!